Arribes amb les mans plenes de llum, deslligues els camins del vent i despertes als jardins la memòria de les flors. Que cada alba ens recordi que l’alegria també floreix quan el cor s’obre al sol, i que cada capvespre ens ensenyi a guardar, amb gratitud, la bellesa dels dies senzills. Entra, estiu, i fes d’aquest temps un escenari on l’esperança sigui la protagonista.
—Text original inspirat en l’esperit del teatre clàssic.
Bon estiu!
