L’any 1928 es va fundar el Patronato Social Católico, una entitat vinculada a l’Església. De mica en mica la relació amb la parròquia es va anar reduint fins que l’any 1972 l’Arquebisbe de Barcelona va aprovar el nom de Patronato Social Premianense, cedint el local als voluntaris que ja en formaven part. Però no va ser fins el 9 de març de 1988 que la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va aprovar els presents Estatuts. Finalment, el teatre va quedar inscrit com a Patronat Social Premianenc al registre d’associacions. Des de llavors, el Patronat va començar a centrar-se en la cohesió social, duent a terme tot tipus d’activitats culturals dirigides al públic de totes les edats.
La nostra missió no s’ha desencaminat: seguim vetllant per la cohesió social i ho fem a través de la promoció cultural, la creació de grups amateurs, les produccions de petit format, el voluntariat, l’apropament dels infants al món del teatre, entre d’altres.
A finals dels anys 70 el president del Patronat, Josep Bruguera, va demanar als arquitectes Pere Tor i Jaume Marimon que reformessin totalment l’edifici annex a la sala, que és l’entrada principal del teatre. Van ser unes obres molt significatives, ja que aquesta part estava en un estat avançat de deteriorament.
L’any 2000 es van dur a terme unes obres molt importants pel Patronat sota la presidència de Francesc Martínez. L’objectiu era modernitzar la seva estètica interna i, sobretot, adaptar el teatre a la normativa de seguretat actual. Es van reformar la sala, l’amfiteatre i la boca de l’escenari, entre moltes altres coses. Aquestes obres es van poder dur a terme gràcies a les aportacions d’empreses i particulars de Premià de Mar.
A principis de l’any 2012 es va demanar un permís d’obres per aixecar la caixa escènica amb l’objectiu de disposar d’un escenari més segur, amb materials no contaminants i que, a més, milloressin l’aïllament tèrmic de la sala, entre moltes altres coses. Fins l’octubre de 2013 no s’iniciava la temporada amb la nova caixa escènica, que va permetre recuperar la tradició nadalenca més esperada que s’havia representat des de l’inici de la llarga història del Patronat: Els Pastorets.